Agafa'n un i demana un desig abans que s'acabi la cançó

Esborrar-se del mapa

Mallorca, quina pena fas amb tots aquests cartells de ZU VERKAUFEN, FOR SALE, EN VENTA.

Els teus habitants ja no saben a qui li han de posar el cul per vendre's l'ànima.

Quan veuen un marroquí, o un algerià, li diuen: moro! I qui diu moro diu arter, gandul, falsari.

Quan veuen un equatorià, o un peruà, li diuen: immigrant! I qui diu immigrant diu texants de 10 euros i dringar de monedes petites.

Quan veuen un anglès li diuen: guiri! I qui diu guiri xerra de baralles nocturnes a s'Arenal, de bòtils romputs damunt un velomar.

Quan veuen un francès, o un suec, li diuen turista, i quan es diu turista es vol dir xocolata a la terrassa  i carteres que volen al Passeig Marítim.

Quan veuen un alemany, li diuen ALEMANY,  i llavors es fa referència a l'home invisible que guarda  bitllets planxats dins una caixa fort.

Quan veuen un mallorquí diuen que és d'aquí.

P.S.: Una proposta: que als peus de la Serra de Tramuntana es col·loquin panells, ben visibles des de la carretera, que posin: MADE IN CHINA, MADE IN MOROCCO, MADE IN ROMANIA, segons escaigui a cada zona concreta.

Esprai damunt ferro galvanitzat

INMIGRANTE, BIENVENID@ , NO NOS DEJES SOL@S CON L@S ESPAÑOLES

TOURIST GO HOME

Esprai damunt ferro galvanitzat,

Plaça dels Països Catalans

18/03/10

Si la ciutat fos

Si la ciutat fos un taulell d'escacs, Barcelona seria una ciutat plena de reis i reines i amb pocs peons.

A les taules de les biblioteques només hi veuràs joves llegint el temari de l'acadèmia que prepara els exàmens d'accés als Mossos d'Esquadra,joves llegint apunts subratllats d'administració i gestió d'empreses, jurisprudència, inclús història d'España.

Però mai hi veuràs, sigui l'hora que sigui, sigui la biblioteca del barri que sigui, algú que estudia art, poesia, filosofia.

El taulell d'escacs es manté en calma.

Cadeau, 2

 

Fet per: Mademoiselle Lemos

http://mademoisellelemos.blogspot.com/ 

Cadeau, 1

Volant
-----------
Volant sobre nivolats
no existeix
ni passat
ni futur.
Sobre el mar blanc de coto
el cor batega.
Enfora
reflexes del mar
geleres polars
de nuvols creats.
Paissatge mobil
i canviant
tot es tan gran i vast
a 15000 d,altitut !
Que petit som


Obertura
------------
Obre aqui i ara
portes i finestres
que circulin i es ventilin
es pensaments estancats
que fan feixuga sa vida.

Obre aqui i ara
cortines i persianes
que entri sa claror de bon mati
i que s,endugui es malsomnis

Obre aqui i ara
ses portes des balco
i no pensis amb es coscards

Obre aqui i ara
sa porta de sa cuina
que s,escampin ses olors que fan es fogons

Obre obre i obre
que circuli s,oxigen
dins ca teva.








Perdut
-----------
I quan tot perd sentit
quan tot m,es indiferent
me mir es reflexe des te calent
ses petites mosques
i es detallets de sa vida.

Gabriel Martí, Tailàndia 10.2.10

Mallorca - Barcelona

Han caigut les flors
avui, el darrer matí
-camí del vaixell.

Tres policies

xerren del fals passaport

a la duana.

"-Sols a Times Square

-mira que conec ciutats-,

m'he sentit segur".

El darrer avís

per la megafonia

-xerra castellà.

Això és zona 

videovigilada

-assegut escric.

La cimera clou:

trenta-cinc policies

pugen al vaixell.

"-Vine Joana,

mira allà quina barca"

-educar la por.

Arriba l'estiu,

la planxa metàl·lica

et crema el cul.

Una àguila

-l'home nega deure'm res-,

l'au no és d'aquí.

Abans de salpar,

gavines de cap negre

cerquen per menjar.

El cel són cotons

que es desfan amb el sol

-rum-rum dels motors.

Prega al camioner

2 2 6 7 i grega

baixi urgentment.

Se'n va un vaixell

i s'allunya refulgent

-a on anirà?

El vaixell vira

-allà es queda La Seu,

el port esportiu.

No necessites

cap moment per canviar:

ara és l'hora.

El policia

fa fotos de la ciutat

que han ocupat.

La gent no ho sap,

l'ànima fossilitza

amb el pas dels anys.

Veu el fotògraf

geometries canviants,

el cel que gira.

Tal vegada tu

mil quilòmetres enllà

vegis també el sol.

S'arruga la mar

com paper d'alumini

amb el vent ponent.

Una baldritja

-escuma efervescent-,

surt de les ones.

L'ombra dels ferros,

perspectiva d'un somni

buit en alta mar.

Un ocell negre

lluita en la immensitat

lluny de la costa.

El vent fred cenyeix

els pits de la tripulant;

em pos gelós d'ell.

No es veu ningú,

ningú a Tramuntana

ningú per enlloc.

No manca ningú,

no hi ha absències

a qui esperar.

Digues l'objecte,

trobarem el predicat:

leninitza't ja!

Dóna-li la mà,

camina vent de cara

per la coberta.

El canvis subtils,

la mar no es repeteix

ni és sempre mar.

Senten veus al fons

davall les ximeneies;

empenyen la nau.

"Ho negaré tot

quan soni el telèfon

avui capvespre".

L'enterra se mou,

les taques del metall

com si fos aigua.

Un riu de lava

fonent-se poc poc

cap a la proa.

A les butaques

podries fer-te un lloc

davant la tele.

Fora del vaixell

només al·lots, fotos

i el capvespre.

Està inclinada

la línia d'horitzó;

s'enfonsen els ulls.

Allà enfora,

tan lluny com pots mirar,

s'estén el desert.

Un remolcador

sobtadament vermellós

-corregeix els graus.

Mirant enrera

l'illa es veu encara

-s'ha tornat blava.

Es pot veure com

torna blanca la terra

i desapareix.

M'he quedant en blanc,
no sabia on em duu
el vaixell immens.

Aquest tremolor

i l'olor d'oli cremat:

època nova.

Omplint pàgines

avancen estats d'ànim

un rera l'altre.

Si he de triar

me qued amb l'escriptura

a partir d'ara.

Segons la premsa

només pensen en guanyar

-no t'han vist els ulls.

S'enfosqueix l'aigua

-un vaixell de càrrega

brilla enfora.

El vaixell sura

en la mar dins un bòtil;

cercles concèntrics.

L'esguard de qui vol

abandonar tot, home

i família.

El ciutadà mig

no mira per la finestra;

està bé així.

Els hi demana

com es formen els núvols

la mare als fills.

La memòria

-un cel de microones-,

s'anirà fonent.

Arribant al port

un projectil al cervell

pel televisor.

D'anada i tornada

Dematí de vent
-confonc les fulles seques
amb estornells folls.

No he arribat lluny;
a la bugaderia
escric assegut.

Nyic-nyoc dels cartells,
senten gotes com cauen;
diumenge matí.

A plaça Sainte Anne
apareix un viatger
xiulant, a poc poc.

Al cim del roure
un corb s’espolsa l’ala;
passen els núvols.

Palmells blavosos
d’un cedre centenari,
estesos al cel.

Com lliurar-nos de l'FMI?

 

 Fa uns dies, Kenneth Rogoff, antic economista en cap de l’FMI, publicava un article a propòsit de la situació econòmica grega, i la il·lustrava amb una paràbola que diu molt de la manera de pensar d’aquests tecnòcrates:

Dos homes es troben atrapats per un lleó a la selva, després d’un accident d’avió. Quan un dels homes comença a calçar-se unes vambes de tenis, l’altre li demana per què ho fa.

–M’estic preparant per a fer una carrera.

–Però no pots córrer més ràpid que el lleó.

–No he de córrer més ràpid que el lleó. Només he de córrer més ràpid que tu.

Molt graciós, Ken. Però vés alerta, perquè pot ser que molts dels que venim darrera teu, i correm davant el lleó, no fugim per por, sinó per ajudar el lleó a caçar-te.

Photoshop Metafísic

Te n’hauries d’anar cinc o sis metres enrere per a reconéixer un mil·límetre quadrat de la còrnia d’un ull endret. Tanmateix, no val la pena que ho facis, perquè podria ser qualsevol cosa i no la còrnia d’un ull endret.

Val més contemplar la disposició dels píxels ampliats, que abans eren un tros d’un ull que formava part del rostre somrient d’una al·lota que, situada en el marge dret de la fotografia d’un grup de muntanyers, mirava directament a la càmera, ben igual que la resta dels fotografiats.