avui, el darrer matí
-camí del vaixell.
Tres policies
xerren del fals passaport
a la duana.
"-Sols a Times Square
-mira que conec ciutats-,
m'he sentit segur".
El darrer avís
per la megafonia
-xerra castellà.
Això és zona
videovigilada
-assegut escric.
La cimera clou:
trenta-cinc policies
pugen al vaixell.
"-Vine Joana,
mira allà quina barca"
-educar la por.
Arriba l'estiu,
la planxa metàl·lica
et crema el cul.
Una àguila
-l'home nega deure'm res-,
l'au no és d'aquí.
Abans de salpar,
gavines de cap negre
cerquen per menjar.
El cel són cotons
que es desfan amb el sol
-rum-rum dels motors.
Prega al camioner
2 2 6 7 i grega
baixi urgentment.
Se'n va un vaixell
i s'allunya refulgent
-a on anirà?
El vaixell vira
-allà es queda La Seu,
el port esportiu.
No necessites
cap moment per canviar:
ara és l'hora.
El policia
fa fotos de la ciutat
que han ocupat.
La gent no ho sap,
l'ànima fossilitza
amb el pas dels anys.
Veu el fotògraf
geometries canviants,
el cel que gira.
Tal vegada tu
mil quilòmetres enllà
vegis també el sol.
S'arruga la mar
com paper d'alumini
amb el vent ponent.
Una baldritja
-escuma efervescent-,
surt de les ones.
L'ombra dels ferros,
perspectiva d'un somni
buit en alta mar.
Un ocell negre
lluita en la immensitat
lluny de la costa.
El vent fred cenyeix
els pits de la tripulant;
em pos gelós d'ell.
No es veu ningú,
ningú a Tramuntana
ningú per enlloc.
No manca ningú,
no hi ha absències
a qui esperar.
Digues l'objecte,
trobarem el predicat:
leninitza't ja!
Dóna-li la mà,
camina vent de cara
per la coberta.
El canvis subtils,
la mar no es repeteix
ni és sempre mar.
Senten veus al fons
davall les ximeneies;
empenyen la nau.
"Ho negaré tot
quan soni el telèfon
avui capvespre".
L'enterra se mou,
les taques del metall
com si fos aigua.
Un riu de lava
fonent-se poc poc
cap a la proa.
A les butaques
podries fer-te un lloc
davant la tele.
Fora del vaixell
només al·lots, fotos
i el capvespre.
Està inclinada
la línia d'horitzó;
s'enfonsen els ulls.
Allà enfora,
tan lluny com pots mirar,
s'estén el desert.
Un remolcador
sobtadament vermellós
-corregeix els graus.
Mirant enrera
l'illa es veu encara
-s'ha tornat blava.
Es pot veure com
torna blanca la terra
i desapareix.
M'he quedant en blanc,no sabia on em duu
el vaixell immens.
Aquest tremolor
i l'olor d'oli cremat:
època nova.
Omplint pàgines
avancen estats d'ànim
un rera l'altre.
Si he de triar
me qued amb l'escriptura
a partir d'ara.
Segons la premsa
només pensen en guanyar
-no t'han vist els ulls.
S'enfosqueix l'aigua
-un vaixell de càrrega
brilla enfora.
El vaixell sura
en la mar dins un bòtil;
cercles concèntrics.
L'esguard de qui vol
abandonar tot, home
i família.
El ciutadà mig
no mira per la finestra;
està bé així.
Els hi demana
com es formen els núvols
la mare als fills.
La memòria
-un cel de microones-,
s'anirà fonent.
Arribant al port
un projectil al cervell
pel televisor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada