23 de març 2010

Els límits de la pròpia naturalesa

Aquesta novel·la breu és la història d'un llop contada per ell mateix, al llarg d'un cru hivern en què el menjar escasseja i ell es veu obligat a baixar de la muntanya, el seu hàbitat natural. A diferència d'altres narracions contades des del punt de vista d'animals -posem per cas la visió aburgesada de Juan Salvador Gaviota- aquesta història ens situa dins la consciència d'un predador que ha de cercar-se la vida per menjar, costi el que costi. I aquest buscar-se la vida el duu, en últim extrem,  a haver-se d'enfrontar als límits de la seva pròpia naturalesa de predador. Quan un, empès per la fam, es veu obligat a fer coses que van en contra de la seva naturalesa, i traspassa tots els límits coneguts, en què es converteix? Quina és la pròpia naturalesa?

En absència total de diàleg, el llop llegeix als ulls dels altres animals les seves intencions, les seves pors, les seves mentides.

La visió del llop sobre el món que l'envolta condueix, per altra banda, a unes descripcions meravelloses i acurades, concises, poètiques: "Tot d’una hi ha una llum brillant i groga. Ho inunda tot abans de tocar-me a mi i saltar-me dins dels ulls: una ceguesa, però que només dura un instant abans que les formes no tornin a reaparèixer al meu voltant, desdibuixades i daurades".

2 comentaris:

  1. Efectivament, el títol original del llibre no és altre que: Seeeeñoooor Looooboo, i els límits de la seva naturalesa són insospitats!!!!!

    ResponElimina