El Sol il·lumina el dia, i la Lluna surt de nit, com ja sabem.
Però a vegades, quan es fa de dia i el Sol surt per l’horitzó, el rei astre es troba la Lluna encara desperta.
Aleshores, la gent del poble saluda el Sol:
-Bon dia, Sol!
I el Sol somriu, tot radiant ell.
I la Lluna, quan el veu, també el saluda:
-Bon dia, Sol!
El Sol i la Lluna són vells amics, però ell no pot evitar posar-se una mica gelós quan es troben. Al Sol li encanta ser el centre d’atenció de tot el poble; vol que la gent l’admiri només a ell, i per això quan el Sol i la Lluna es troben els dematins sempre es fan broma.
-Bon dia, petita! –li va dir un dia el Sol, amb un poc de picardia.
Després, mirant-se la Lluna de reull, li amollà:
-Què hi fas aquí, a n’aquestes hores? Els teus pares t’han deixat quedar una estona més?
La Lluna va somriure, li va fer l’ullet al Sol i li va dir:
-Aqui em tens. I a tu, que ets tan gran i tan fort, quan et deixaran sortir de nit?
26 d’oct. 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada