La guineu i la carretera

La guineu es va despertar un dia, i va veure que durant la nit havien construït una carretera de dos carrils que travessava el bosc.

Encuriosida, es va apropar a la carretera i va trepitjar l’asfalt. Esteia calentet, i a més era ben pla. ‘Un bon lloc per continuar dormint’, va dir-se, i acte seguit es va allargar damunt les línies blanques.

Ja dormia profundament, quan el va despertar el soroll d’un cotxe. Vruumm, vruummm.

–Ep, guineu! Ep! –va dir el xofer, treient el cap per la finestra-. Aquest no és lloc per dormir, és la meva carretera.

–Vaja, quina llàstima –va dir la guineu, sense moure’s ni un pèl-. S’hi està tan calentet, aquí damunt...

–Ho sento, guineu –va dir el xofer-. Aquesta carretera l’he pagada jo, amb la meva assegurança a tercers. Si la vols gaudir, has de pagar la teva part.

–Hum... –va fer la guineu-. I què val?

–Doncs... una carretera per a guineus, val trenta euros.

–Què barat –va dir la guineu, mentre es treia un bitllet de cinquanta.

El xofer va agafar els calers i va dir:

–D’acord, guineu, ara ja pots emprar la carretera.

–I el canvi? –va demanar la guineu.

–Ho sento, no en porto a sobre. Però descuida, demà quan torni a passar per aquí et portaré el canvi.

I sense dir res més, el xofer va engegar el cotxe i va deixar la guineu palplantada. Vruummm, vrummm.

Per això, des d’aquell dia es poden veure guineus a les carreteres de muntanya, corrents vora els cotxes perquè els tornin el canvi.