3 de gen. 2011

El ring


1.
El segon tipus de somnis correspondria, segons Filó el Jueu, a n’aquells en els que la ment del qui somia es mou d’acord amb l’ànima del món. Les imatges que se'n desprenen no són completament clares ni completament fosques.

2.
Mirau allà: aquell que ve pel camí de terra, amb les sandàlies polsegoses, és l'home que es va arruïnar. Ara torna de vendre les verdures a la botiga del poble. Viu a una caseta excavada dins la roca, molt a prop del pont de l'autopista. Hom diria que es tracta de l'home més feliç del món.

3.
En el tiroteig que es va produir a la sucursal bancària hi participà activament n’Aleixandre, l'arquitecte. El dilluns dematí, abans d’obrir les oficines, el van trobar ocult davall el xassís d'un cotxe.

4.
El qui conduïa el descapotable era l’home que m’havia de donar feina. En arribar al cap de cantó, bencenes, va sortir d’un bot i es va liar a cops de puny amb un vianant que esperava davant el semàfor.

5.
Dos homes s’afanyaven a treure-li l’ham de la boca a un bonítol.
     –Està prohibit pescar-los de menys de 66 quilograms -va dir un-. Pensa en coses que pesin 66 quilos: una persona, una pedra. Aquest bonítol no arriba al pes mínim.
     –Però que no has vist què gran és aquest peix? No l'has vist bé? -respongué el que desclavava l'ham.
     –Tal vegada tenguis raó -digué l'home-. És un peix molt gran. Potser no és il·legal el que feim.
     –És clar que no ho és. Vinga, ajuda’m a pujar-lo –ordenà el primer.

6.
En tost de neu, queia sal damunt uns pans de patata bullida.
     Els guardaven a part, dins una de les parades de la plaça, a recer dels xinesos de barba blanca.

7.
La cisterna del vàter ocupava una habitació sencera, de mode que quan s'estirava de la cadena s'omplia tota la cambra. A mesura que pujava el nivell de l'aigua, les parets es tornaven blavoses, i es submergia la tauleta, el televisor, les cadires.
     Na Marga va creuar el carrer per demanar-li a la vesina si tenia cendra.
     –Sí. Estàs de sort -va dir la vesina-. Acabo de fer un fester, te pots endur tota la que vulguis.
     Na Marga va tornar amb una carretilla plena de cendra, i la va llençar dins l'habitació anegada d’aigua.

8.
Els okupes mengen carn crua amb les mans. Se'ls veu, asseguts damunt les runes mossegant enormes bistecs vermells. A les seves esquenes, una excavadora New Holland alça el paviment de ciment. Romp els fils elèctrics i les canonades i les columnes de formigó i les columnes de ferro i deixa els emmallats penjant.

9.
Mon pare esteia associat amb el vesí, i tots dos es guanyaven la vida fent jugades d’escacs per encàrrec d’un capitalista que els explotava.

10.
Les avionetes passaven a frec dels caps dels banyistes. Des del mar s'endevinava el somriure dels pilots.

11.
Una olla a pressió del tamany d'un camió cisterna aterrà dins el camp de la base militar.
     El recluta que muntava guàrdia donà la veu d'alarma i al cap d'uns instants els militars rodejaven l'artefacte sense saber què fer.
     De sobte s'obrí l'enginy i sortí un home agitant un bastó de llenya. Sortí  amb el pas decidit, fent cas omís dels soldats. Li obriren pas fins a l'enreixat, i l'home se'n va anar, dient amb veu alta, per a que ho sentís tothom: 'Es un canvi d'època, És un canvi d'època..."

12.
El cowboy va morir a causa d'ingerir el verí d'una serp que havia extret de la ferida d'un infant.

13.
De camí cap a casa del mestre. Després de ploure dos dies seguits, el paisatge s’havia precipitat dins els clots de l’asfalt.

14.
Van tancar les feres dins un pou, a recer de les roques arenoses. El forat de la sortida el van segellar amb una estructura de llenya tropical que deixava passar petits dolls de llum.

15.
–Estic en contra d'aquell –digué el senyor de la finca, assenyalant una tòrtora turca en ple vol.
     –En contra de la tòrtora? Què té contra ella? –demanà l'alguasil.
     –Que què hi tinc, en contra? -exclamà l'amo-. Ara ho veuràs!

16.
Aparco el Mercedes-Benz al final del camí, davant un descampat ferèstec, ple de còdols i vegetació estranya.
     Salto la paret i em fico dins una haima, on m’espera na Laura, agenollada.
     Li mostro el feix de bitllets que porto dins una cartera de cuir negre. Ella ho mira amb indiferència, i sense comptar els bitllets, diu:
     –No n'hi ha prou.
     –És tot el que tinc. No en puc aconseguir més.
     –No és suficient -repeteix Laura.
     I tanmateix, abans que ella digués res, jo ja sabia que tot el que pugui aconseguir mai serà suficient per pagar-li a na Laura.

17.
Morien vora les planxes, dins cubicles blancs.
     Morien amb pedaços dins les orelles i benes tacades de sang a l'entrecuix.
     Ajaçats, semblava que dormien, però s’estaven morint.
     A fora, les roques brillaven, resplendents.

18.
Un xinès, a qui havien acusat públicament de contrarrevolucionari, l’havia agafada amb mi i, dempeus sobre la plataforma d’un camió que transportava caixes de fruita, pretenia tallar-me la columna vertebral amb una falziola.

19.
A propòsit de la ciutat desconeguda que s'estenia davall de la seva finestra. Era més bé una sub-ciutat, un barri àrab en una ciutat escandinava.
     Un home esteia dret davant el minaret pintat de rosa de la sub-ciutat. Podia tocar l'agulla només estirant el braç.
     En canvi, l'únic que feia era queixar-se que la maionesa l'havien feta amb ou cru. A continuació, va anunciar que se n’anava a fer feina.

20.
Viatjava dins un veler que creuava un suburbi industrial de Milano, a través d’un canal. S’havia perdut l’àncora i jo baixava a buscar-la per la ciutat. El vaixell se n’anava i jo em passava dies buscant l’àncora pels barris baixos de Milano. Al final, entre unes oliveres d’un parc, vaig trobar una corda de plàstic negre que es movia entre les branques, i vaig suposar que anava agafada a l’extrem de la cadena.

21.
Passada la ciutat, la carretera es diluïa dins un caminoi de terra, que es perdia finalment en un poblet de cases de pedra.
     Aquella regió era famosa per la presència d'uns gossos gegants que habitaven devora l'aldea. Eren inofensius, i tot i que alguns exemplars feien més de dos metres d'alçada, es deixaven fotografiar pels turistes aprop de les cases.

22.
Dempeus a la cruïlla d'asfalt oberta al bell mig d'un camp erm, esperava, brotxa en mà, a què el vinguessin a buscar per anar a fer feina. Un motorista va sortir de pixar de darrere els joncs.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada