La pesca de la trucha en América, de Richard Brautigan, és l'anada de castanya més grossa que he llegit de fa molta estona. És un llibre d'històries curtes que tenen com a denominador comú les sortides de l'autor a pescar, tot i que de peixos n'apareixen pocs. La pesca és l'excusa per començar a explicar qualsevol història estranya que li va succeir mentre anava a pescar truites.
A vegades els relats segueixen l'esquema d'aquelles revistes que posen qüestionaris d'experts sobre un tema, en què el públic li fa preguntes i ell, que és La Pesca de La Trucha En América, respon explicant qualsevol cosa. Per exemple, en el relat De regreso a la cubierta de este libro, un seguidor de la Pesca li xerra d'un tal Fritz que viu a San Francisco, i l'autor li respon dient que s'alegra que el tal Fritz no hagi anat a la presó. Acte seguit, i sense saber ben bé com, comença a anar-se’n per les branques: li diu que a Nova York li va molt bé, però que fa molta calor. Tanta, que la nit passada hagué d’embolicar-se el cos amb un llençol banyat per refrescar-se, però llavors el ca de la casa li començà a bordar, i com que el ca bordava tant fort, la casa s’omplí de morts. L’home començà a lluitar amb els morts, amb l’enrenou els vesins de Puerto Rico s’enfurismen... i així.
Segons el mateix Brautigan, aquest llibre el va escriure d'una sola tirada mentre eren de vacances amb la seva dona, en un càmping, a mitjans dels anys seixanta. De fet, va sortir publicat per primera vegada el 1967. La seva dona no sabia que Richard era escriptor. Una vegada li havia demanat a què es dedicava, i ell li va respondre que es guanyava la vida donant consells sobre la pesca de la truita.
En un moment determinat, en el llibre apareix una cita d'un altre escritpor, anomenat Krafft-Ebing, i que fa tanta via com Brautigan, o encara més i tot. Açò és Krafft-Ebing:
“El alcalde de una pequeña ciudad del este de Portugal fue visto una mañana empujando una carretilla llena de órganos sexuales por la plaza mayor. La suya era una familia marcada. En el bolsillo trasero llevaba un zapato de mujer. Llevaba allí toda la noche”.
Impressionant manera d'escriure. No sé si Krafft-Ebing és un autor real o se'l va inventar Brautigan. Segons Google, Krafft-Ebing és un psiquiatre de finals del segle XIX especialitzat en no sé quina paranoia sexual.
Pensava en com es podria escriure com el Krafft-Ebing que es cita a La Pesca. Una manera podria ser retallar frases de diaris i enganxar-les unes amb altres, un poc a l'atzar. Així que un dia, el 9 d'octubre de l'any passat, vaig comprar 5 diaris regionals, en vaig retallar les oracions que em semblaven interessants, fins aconseguir una muntanyeta de tires de paper, i després les vaig enllaçar tal i com venien. L'experiment va donar com a resultat històries més o menys llargues i frases de l'estil:
"Uns actors que representaven a la brigada municipal, agafaven el banc amb la noia asseguda i escapaven muntanya a través".
"Enmig del boom, havia caigut en les seves mans un tros de cervell".
"Al fons, al costat de les vivendes, la furgoneta servia com a protecció contra el vent i l'arena".
En fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada