Setze anys després de la seva mort, es van trobar les pertinences més valuoses que l'home havia guardat dins un maletí de cuir negre amb combinació secreta.
Hi havia un document signat pel consolat francès, amb data del 10 de febrer de 1939, un carnet de la CNT amb els fulls descosits i les cobertes ennegrides, una agenda amb nombres de telèfon i adreces escrites a mà, un carnet de soci del RCD Mallorca, un sobre amb fotografies en què apareix l'home, ja major, disposant-se a penetrar una al·lota molt més jove que ell, que l'espera nua damunt un sofà; fotografies de carnet, en diferents moments de la seva maduresa. Una llibreta amb fulls quadriculats, tamany dinA4 enquadernades amb espiral metàl·lic i que contenen les memòries que l'home, un dia, va assegurar que havia escrit i que després havia cremat.
En obrir el maletí, un munt de mistos es va escampar per damunt la taula.
*
Digues-me com mor un home, i et diré com va viure.
Es curios, fins avui no m´he donat compte de sa teva invitació dia 23 d edesembre. En quant a maniaticafa temps queno l´escolt pero ten un casset dins un calaix ple de pols i es qüestió de fer net un amica. Aquest home de la cnt el vaig coneixer , es deia manu pero segur que no era del mallorqueta , encaraquelo de ses fotos pujades de to , .... era tot un caracter i si estic d´acord amb morir com un ha viscut. Mentres suquem de la vida tot el que poguem.salute
ResponElimina