O: la velocitat dels titulars.
Estampa 1a: Joel Buton.
A l'endemà de Carnestoltes, a l'hora de la posta del sol, Buton busca un lloc on passar la nit, entre els garrovers de la carretera que condueix a Mont-Roig. Fa 12 anys que va començar a caminar, ell tot sol, arrossegant un carro amb les seves pertinences. Entre elles, dues planxes de faquir de 1'50 metres de llarg per 30 centimetres d'ample, i un dossier on guarda les declaracions de tots els ajuntaments per on va passant, en què demanen la desaparició de les mines antipersona.
Estampa 2a: A propòsit de L'anticoncepte de Gil J. Wolman
En una de les sales del Macba, totalment a les fosques, apareixia una gran esfera penjada a mitjana alçada. Al cap de poc temps s'encenia, al mateix temps que es sentien veus confuses del propi Wolman, xerrant en francès. Esfera blanca sobre fons negres, veus confuses. Total: quasibé res. L'anticonepte. Els visitants no aguantaven més de trenta segons dins la cambra. Xoca el fet que dins una sala d'exposicions hi hagi una obra que sigui gairebé res, que frissi la inexistència.
Estampa 3: La paradoxa de les grans ciutats:
Com més desenvolupada tecnològicament és una gran ciutat, més difícil resulta viure-hi. Els lloguers són més cars, la vida en general és molt més cara que als afores o als pobles. Si la tecnologia i les màquines havien de servir per fer-nos la vida més senzilla, per què allà on s'acumulen els enginys la vida es fa cada vegada més costosa?
Obeservacions d´un observador , que al amnco a jo no em deixen indiferent i em plantetjen varies i diverses qüestions.
ResponEliminaObservació subjectiva: a la seva manera ,no és tracta també d´una altra perspectiva de haikus? . veus Moi tu també dius i fas pensar molt.Aparent ment senzill ,pe`ro molt profunt, més tost que evident.
Gracies i una abraçada.SALUTE!!!