Viatge nocturn amb la Màquina del Temps

La novel·leta La màquina del temps, de H. G. Wells és un relat lineal escrit sense gaire gràcia, però plagat d'imatges suggerents. Tracta d'un home, el Viatger del Temps (VT, a partir d'ara), que va crear un enginy amb el qual es podia desplaçar a través de la quarta dimensió, o sigui a través del temps.


A bord de la seva maquineta, VT es va desplaçar a l'any 802.701, ni més ni menys. Ja que hi som, devia pensar, no ens quedarem curts. Quan la màquina es va aturar i VT va aparèixer a n'aquell temps futur, es va trobar una societat certament anòmala. Esteia poblada per dos tipus d'éssers: els Elois, molt infantils ells, poc espavilats i més bé tontots; i per altra banda els temibles Morlocks, uns éssers blanquinosos que vivien davall la terra i s'alimentaven de la sang dels pobres Elois.

Un detall que crida molt l'atenció, d'aquest llibret, és la insistència del VT a encendre mistos. Es passa mitja novel·la encenent-ne, car així espanta els Morlocks (no suporten la claror), i també es guia en la foscor. Continuament afirma que si no hagués siguts pels mistos, no sap com se n'hauria ensortit a  n'aquell món remotament futur.

A continuació, es reprodueixen una sèrie de fotogrames de La Màquina del Temps


1. Els indicadors de la màquina: un dial enregistra els dies, un altre els milers de dies, un altre els milions de dies, i un altre els miliers de milions.

2. La màquina es posa en marxa, es mou!

  

 
  

3. L'agulla dels milers de dies girava tan ràpid com l'agulla dels segons d'un rellotge

4. Les alternances de nit i dia eren molt ràpides / El pas del sol a través del cel / Els dies i les nits batien.

5.  "Evidentment, hi havia bastants Morlocks, i s'esteien tancant damunt meu (...) Era el moment d'encendre un misto".

6. "No sé si compreneu el meu estat, però sempre sentia el perill a la meva esquena".














7. El V.T. va tornar allà on havia deixat la màquina del temps. Allà davant l'Esfinx Blanc, sobre un pedestal de bronze, devora el bedoll de color de plata, devora el garbuix d'arbustos de rododèndron.

THE END

(Les fotos s'han fet al Yaya Studio de Sabadell,

i els caretos dels Morlocks són fets seus)