Diluïts amb aigua

La confluència de Diagonal amb Passeig de Gràcia és un formigueig constant de persones que surten de la boca del metro i s'escampen amb pas ràpid en direcció a les oficines dels voltants. 

Allà, en un costat del carrer, a l'esplanada que es forma en un dels laterals del Palau Robert, és el lloc que en Jean Claude ha escollit per pintar els seus quadres. Fa uns anys, es posava en un lateral del MACBA. Ara s'ha canviat aquí, potser aprofitant que al Palau Robert estan fent una exposició sobre el terratrèmol de Haití (ell va néixer a Port au Prince).

 

S'asseu damunt un pot de pintura, col·locat ben aprop d'un dels pocs arbres que emergeixen del ciment. Aquella minsa porció de terra li serveix per deixar caure les gotes de pintura o l'aigua sobrant.
 
Així com va acabant els quadres els exposa allà mateix, estalonats l'ún contra l'altre entre els bancs del carrer. Amb el que ven es compra cigarretes i pots de pintura a l'aigua. Les pintures a l'aigua s'assequen prest, açò li permet pintar fins el capvespre i esperar fins a que eixugui.

Mentre avança el capvespre, i la gent que surt de les oficines torna cap a les boques del metro, en Jean Claude pinta figures humanes que es repeteixen, figures negres que tenen braços i caps però que no tenen rostre, ni ulls ni boca. Amuntegades en poc espai, i que s'assequen ràpid, perquè es dilueixen amb aigua.