26 de des. 2010

Dies que duen el vent

   Un dels dos diables que mengen fruita a la façana de l'església dels Socors, al carrer del Seminari de Ciutadella. Perdonau que no s'hagi volgut posar en vertical.  




 













Pels carrers del poble, el paradís i l'infern a la terra es veuen tan apropet l'un de l'altre, que fan sospitar que es tracti de la mateixa cosa.

Els investigadors descarten que el cos que va aparèixer, en avançat estat de descomposició, surant a la platja pugui correspondre amb el de cap persona natural de l'illa, tenint en compte l'absència de denúncies de desaparició. Es baralla la hipòtesi que el cos pertanyi a un varó de mitjana edat, estranger, i se'l relaciona amb l'embarcació sense tripulació que fa uns dies va aparèixer a la deriva.


Dempeus al moll, el barquer beu un glop d'aigua mineral. S'encén una cigarreta. Beu un altre glop d'aigua. Dins la butxaca de l'abric hi duu un feix de retrats. Al peu de cada retrat hi ha un nom escrit.

Abans de començar la partida, l'home va demanar a la resta dels jugadors quants anys tenien. Tu? Vint-i-vuit. Tu? Trenta-tres. Tu? Trenta-quatre. Jo en tenc quaranta-un, va dir ell.





 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada