24 de des. 2010

Llibres, artefactes de paper

Ara que hi ha més temps per llegir, unes recomanacions:

Autorretrato, d'Édouard Levé, és un llibret escrit d'una sola tirada, en què el fotògraf i escriptor francès exposa les seves preferències, les seves inquietuds... Sense cap punt i a part, i sense que sigui cap història autobiogràfica, Levé va recollint trossets de si mateix, en forma de frases més o menys curtes que s'alineen una rera l'altra.

Zhuangzhi, d'Octavio Paz, és una brevíssima introducció al pensament d'aquest filòsof zen xinès, del segle no sé quants abans de Crist, a qui Paz definia com 'el primer anarquista de la història'. La gràcia de Zhuangzhi, que també es pot trobar escrit Chuang Tse, Chuang Tsu, Chuang Tzu, Zhuang Tse, etcètera, és que el seu pensament no segueix la lògica del racionalisme intel·lectual. Molt en la línia zen, escriu poesies sobre petites històries quotidianes que deixen una ressonància, i que després de llegides es queden a qualque banda, com jugar amb un pinyol d'oliva dins la boca.

A partir del silenci, del mestre Joan Brossa, una aproximació catalana al zen, a través de la poesia i de la manca d'intel·lectualisme. L'altra dia, quan sortia de casa, vaig llegir en una porta de l'escala un rètol que bé podria ser un poema brossià: GAS Prohibido fumar en el local o entrar con una llama.

Poemes & Cal·ligrames, de Josep Maria Junoy. Durant els anys 20, Junoy i Salvat-Papasseit eren considerats els poetes d'avantguarda  per antonomàsia. A Junoy, que segons Pla era un home inestable i bellugadís, i que vivia a cavall entre París, Barcelona i Espanya, se'l relacionava amb el concepte de poesia cubista. Un petit tast:
BARCA JOIOSA
barca joiosa lliscant pel cobalt
amb la vela inflada
com un pit
barca joiosa lliscant pel cobalt

Els somnis, de Miquel Bauçà. Exemple de l'escriptura volcànica d'aquest poeta, nascut a Felanitx i que visqué a l'Eixample de Barcelona fins la seva mort. Aconseguia traslladar el magma que bullia en el seu interior al paper, convertint-lo, pel camí, en uns endecasíl·labs alhora forts i bells .

Tratado contra el método , de Paul K. Feyerabend, el filòsof australià avalua, des de la perspectiva de la filosofia de la ciència, la importància dels mètodes no-racionals i no-lògics en l'avenç científic. Al llarg del llibre, estableix també les bases del que ell anomena 'una metodologia anarquista', entesa com un mètode actiu i dinàmic, de recerca a través de la intuició i de la inclusió d'elements de fora del sistema establert per a plantejar hipòtesis.

La vida y la muerte me están desgastando, de Mo Yan, és una novel·la que conta les successives reencarnacions del descendent d'un terratinent xinès que fou injustament afusellat durant la revolució comunista. L'home es reencarnà en un ase, un porc, un cavall, i així fins a 13 vegades, i cada vegada anava a parar a la seva pròpia finca, de manera que li tocava veure, amb els seus propis ulls d'animal, els successos que allà hi tenien lloc en cada època. Humor corrosiu i sa.

1 comentari: