L'he vist sortir d'entre la boira, avui dematí

He vist arribar en Moi Dolz, qui diu ser l'autor d'aquest blog, molt abans que vosaltres sentissiu la renou de les rodetes de plàstic del seu carret replet de llibres titulats 'Procediment Abreviat', traquetejant damunt l'empedrat dels carrers de Maó. De fet, l'he vist sortir d'entre la boira i aturar-se un moment per a pelar una taronja, encara als afores de la ciutat. Després d'observar els pantalons negres d'un home que es tallava les ungles assegut a un banc, amb el tors i el cap ocult davall les fulles d'un ullastre, i de que anotés a una llibreta: 'El cap de l'home dins l'ullastre. L'ullastre dins la boira. La boira només pot produir-se dalt el cap, mai dins el cor', dues al·lotes han passat pel seu costat, una d'elles fent notar a la seva interlocutora que avui dematí, a Cala Corb, la boira impedia veure res.

Ha entrat dins la ciutat precedit per l'estrèpit de les rodetes del seu carret, un soroll que ell, tanmateix, en la seva joia, atribueix, prou que ho sé, als batecs del seu propi cor. No ens hauria de sorprendre la seva emoció, ans al contrari; ni tampoc que hagi sentit, des de fa uns dies, els seus peus de caminant convertits en Urpes de Vellut o Urpes de Tigre, i que així camini per la ciutat, disposat, en qualsevol moment, a saltar cap endavant (damunt què, damunt qui?). Com sigui, l'estrèpit produït pel carret tot davallant pel carrer de ses Moreres, ha despertat la curiositat dels vianants, com per exemple la d'un homenet amb aspecte d'aristòcrata vingut a molt menys, que li ha fet un comentari al voltant del tamany de les rodes del seu carret. Ell li ha respost dient rient que el soroll el produïa aquell empedrat tan irregular, i no les rodes del seu carret, ni el pes del seu llibre.

Ha sortit de la ciutat per un dels seus carrers més petits, el carrer Sant Ciril, que és allà on jo mateixa vaig habitar els darrers anys de la meva vida, fins que vaig morir a l'any 1965. I és allà, a més a més, on vaig desenvolupar tots els meus poders, encara que avui en dia, cap vesí del carrer no ho recordi. Ell, aquest que signa el blog de la finestra vermella amb el nom de moi dolz sí que ho sap, emperò. Així que ha sigut tot un detall, per part seva, que es girés en direcció a la meva finestra, i digués: Què deu estar fent, la mèdium?