Estranyeses dels dies d'Arthur Schopenhauer

Cada dematí Arthur Schopenhauer vessava

el metall fos dels dies dins els Tres Grans Motlles
                              Temps

                                       Espai

                                              Causalitat
Després observava el fons de la cassola

les impureses formaven solatges

Impureses que per altra banda

no eren molt enrevessades

Impureses d’estar per casa

de gènere similar

al llumet vermell del comptador de la llum

a la pica que els manobres li havien extirpat a la paret

Coses no gens ni mica complicades

Sense anar més lluny

El paper que embolicava les taronges Tollupol

la superficie mate de la taula desenvernissada

l’armella que feia de pom a la porta del bereber

la corda de plàstic que subjectava la persiana

massa nova massa verda massa lluent

Bé! i el soroll de la nevera

(Arthur no es podia treure la imatge del vesí prenent-se un bany d’escuma a totes hores)

la caixa de la TDT descoberta

mostrant una imatge satèl•lit del moll de Ponent

el nom del gat veí

Mau Mau vine aquí Mau Mau no n’hi ha més

I també

somnis de caiguda

¿Has arreglado el timbre?

Eh, Marlon Brando

¿has arreglado el timbre?



Schopenhauer rumiava què fer amb les impureses

que no cabien dins els motlles

Faré una font

digué

Faré una font

de la que rajaran tots els somnis

De les impureses dels dies estranys

faré una font de la que brollaran somnis

només somnis

amb les estranyeses dels dies estranys