El primer pensament que ve al cap, en sentir parlar de destruir dades, té a veure amb la desconfiança. Normalment, es vol fer desaparèixer allò que podria resultar comprometedor. Proves.
Des d'un altre punt de vista, en aquest mateix instant s'està generant un volum d'informació de tal magnitud, s'estan vessant tal quantitat de rius de tinta, que destruir informació, més que no generar-la, és fer el món més habitable. Destruir informació és generar silenci. Com l'arena de les platges. A primera hora del matí no hi ha rastre de passes damunt l'arena: la marea ha aplanat la vorera durant la nit. La platja està en calma, l'arena és verge encara. No fa falta escriure res de nou.
Interessant.
ResponEliminaDirigint l'atenció cap a un altre cantó, i traslladant-ho al món de les imatges, ja no és una qüestió de que hi hagi masses imatges, com diria Rancier sinó que se n'ha de fer una selecció d'elles. El món no és fa més habitable pel fet de mantenir una postura iconoclasta; un fosquet, assegut en es cap de favàritx amb la mar encesa i un cel estrellat, mentre sents que et fons amb l'univers possibilita una altre lectura dels arxius, dels documents.
Potser no es tracta tant de destruir, sinó de seleccionar allò què és vàlid.
Ben cert, ben cert... L'afany de reciclar-ho tot és ben bé una cosa de les ciutats. Hi ha massa de tot. Els ulls es passen el dia llegint: al carrer, als bars, al metro, a les converses... Aquí, a vegades sembla que només les coses noves, les que no han succeït encara, són les úniques que tenen sentit.
ResponElimina