Açò està molt bé com a joc de paraules. Però o bé Chuang Tzu somiava que era una papallona, o bé una papallona somiava que era Chuang Tzu. Somien les papallones? Tal vegada sí.
Si Chuang Tzu somiava que era una papallona, aleshores la papallona no podia somiar res perquè era una papallona somiada, i per tan, era incapaç de somiar res, almenys per si mateixa. Encara que les papallones puguessin somiar, aquella papallona somiada no podia somiar pel seu compte.
Chuang Tzu xubecant a Croàcia
També podria ser que la papallona somiada per Chuang Tzu somiés que era Chuang Tzu i entost d’un coleòpter.
Posem per cas que era la papallona la que somiava amb Chuang Tzu. Chuang Tzu, aleshores, no era ningú, sinó el somni d’un insecte bonic.
En qualsevol cas, és una qüestió que no té cap tipus d'importància.
L¨important anar capel somni.
ResponEliminaNoestem sols.Laliteratura ipoesia son posibles. Les arts es comparteixen une sa altres. Una prova: vellertigo.blogspot.com.
i cerca aqui dintre els relats de les maquines de leonardo . Vells amics que vaig retrobant gracies a n´aquest bargo que arreplega naufrags , es dete a terres i illes i comparteix il .lusions fets ii amics.
.... M'he hagut de fer un esquema per entendre-ho. Abraçades Troi!!
ResponEliminaGracies a deu que ses papallones nomes viuen un dia i aixi en chuang també i si no fos aixi vaja un arcabot digne de morir a clotellades ..putes drogates!Cony!
ResponEliminaDéu, va gros per aquí baix, deu ser l'efecte papallona: el moviment d'una neurona a l'hipotàlam provoca una tempesta a la cortesa cerebral. Un èxit.
ResponEliminaHipotalam o seras tu cabronot.veuras quanvegi a ta mare ,et pots ben apreparar!
ResponElimina